Inici
José Zaragoza i Alonso.: «De vegades, tens la sensació que no només el PP no vol l'acord de finançament»
El Punt VilaWeb
L'ENTREVISTA
José Zaragoza i Alonso.: «De vegades, tens la sensació que no només el PP no vol l'acord de finançament»
No comparteix la compareixença de Pedro Solbes, després de l'incompliment del mandat estatutari del 9 d'agost, però Zaragoza centra les crítiques en el PP i CiU. Els acusa d'haver acordat un model, el 2001, nociu per a Catalunya, i dubta que la federació vulgui reformar-lo
-Com valora que Rodríguez Zapatero digui ara que entén les «raons» de Catalunya per reclamar el nou finançament?
-«És evident que els governs de Catalunya i Espanya han de negociar i han d'arribar a un acord. També ho és que l'actual sistema de finançament és injust, com reconeixen els que el van pactar: el PP i CiU. Les declaracions del senyor Zapatero són la constatació que s'ha de reformar. És important buscar l'aproximació de posicions en la negociació, que és dura, difícil i complicada. Estem en ple procés i fins que no aparegui un acord serà difícil veure si aquesta voluntat es concreta en coses definides.»
-Temen que el PP torni a fer servir el finançament com a arma contra el PSOE com va fer amb l'Estatut?
-«El PP té una estratègia de llengua bífida, diu una cosa a Andalusia i Galícia i una altra a Catalunya. La senyora Alícia Sánchez-Camacho fa moltes declaracions aquí, però no ha sortit ni a Andalusia ni a Galícia a defensar els seus presidents davant les insídies del PP, després que el senyor Arenas fes, amb ella, campanya contra el senyor Chaves dient que gràcies que va votar a favor de l'Estatut els catalans tindran un bon sistema de finançament. I el mateix ha fet el senyor Rajoy amb el senyor Touriño. Al PP, li demanem que en comptes d'insultar el president de la Generalitat defensi els interessos de Catalunya davant del PP. L'únic que fa el PP és utilitzar el debat del finançament, com va fer amb l'Estatut, per desgastar el president del govern espanyol.»
-Entenc que no donaran suport que comparegui Rodríguez Zapatero, com vol el PP...
-«En la compareixença de Pedro Solbes ja va quedar clar que els debats parlamentaris no serveixen per arribar acords. És una negociació entre governs i els debats parlamentaris només interessen als que no volen que hi hagi acords. Qualsevol temptativa de portar la negociació a fòrums multilaterals no és beneficiosa perquè el PP fa demagògia.»
-Solbes es va excedir?
-«La intervenció de Solbes no va ajudar gens a l'acord, ni en els continguts ni en el to. Com dic, els debats parlamentaris només interessen el PP, que vol mantenir el sistema de finançament actual. El va tancar amb el senyor Mas, que el 2001 el va vendre com el millor de la història i ara reconeix que ha perjudicat Catalunya. L'evidència que va pactar un sistema de finançament nociu per a Catalunya és la demostració de la seva incapacitat política i de la seva manca de conviccions.»
-Solbes va arribar a alertar que l'Estat farà la pròpia reforma, si no hi ha acord...
-«El president Montilla ho ha deixat ben clar: no acceptarem imposicions de ningú. Crec que ha demostrat la fermesa, l'educació i el pols polític que permet portar una negociació de manera ferma.»
-S'ha constatat que l'Estat no s'ha mogut?
-«És la constatació que estem en plena negociació i no hi ha cap acord. Les negociacions són complicades i requereixen fermesa i intel·ligència. De vegades tens la sensació que no només el PP no vol l'acord, que hi ha altra gent, fent declaracions radicals i desqualificadores, amb les quals tenim la sensació que estem perdent el temps. No és insultant el president del govern espanyol, com va fer el senyor Francesc Homs, que arribem a acords, sinó des de la fermesa i l'educació.»
- Creu que CiU no vol que hi hagi acord?
-«Fa la sensació, moltes vegades, que volen que repetim errors que van cometre ells en les negociacions anteriors. S'ha de recordar que quan Mas va tancar aquell acord tan meravellós el 2001 va negociar tot sol, i va desqualificar Pasqual Maragall dient que no comptava per a res. El govern dirigit per José Montilla està fent tot al contrari. Ha buscat i ha integrat en la negociació CiU, perquè creiem que és molt important la unitat de les forces catalanes per donar suport a qui negocia, que és el govern de Catalunya. I això és el que reclamem: suport al govern de Catalunya. I esperem que la resta de forces no comptin amb estratègies de partits, sinó a donar suport al govern.»
-Qui trenca la unitat no és Saura anant a negociar amb De la Vega?
-«Van parlar d'un tema parlamentari. No ha estat ell, el que ha intentat posar números a la negociació, el que ha desqualificat el president del govern... Sempre ha demostrat voluntat d'acord.»
-El govern espanyol fa coresponsable el de la Generalitat que no hi hagués acord...
-«No ho compartim. La proposta del govern d'Espanya era infraestatutària, no recollia el que hi ha en l'Estatut, difusa i inconcreta, i continua així.»
-CiU reclama una xifra catalana, tot i que no es faci pública...
-«Aquí el que hi ha és el nerviosisme de determinats dirigents de CiU de no perdre en aquest procés. No és ensenyant les cartes, que s'aconsegueix arribar a acords. S'ha de recordar que el 2001 el senyor Homs, l'aleshores conseller d'Economia, va amenaçar amb la dimissió el senyor Mas perquè aquest va posar xifres a la negociació. I va ser el senyor Pujol, qui va haver de rectificar el senyor Mas. El que hauria de fer CiU és donar suport al govern de Catalunya en la negociació i, si al final no li agrada el resultat, criticar-ho.»
-El finançament ha malmès les relacions amb el PSOE?
-«No. Són dos partits que tenen cadascun les seves obligacions i referències polítiques. Compartim projecte polític en el conjunt de les eleccions, però responem a realitats diferents. Nosaltres tenim les nostres posicions i les defensem, i ells les seves, però hi ha voluntat d'entesa. Sense el PSOE en aquests moments no parlaríem de la reforma del finançament.»
-Està garantit, el «sí» del PSC al pressupost de l'Estat, com va dir el ministre Corbacho?
-«El senyor Corbacho va dir una cosa que compartim, que sempre hi hem donat suport. Però els de l'any que ve encara no s'han presentat, i no es pot parlar de xifres no presentades. Ara estem negociant el finançament, i estem segurs que arribarem a un bon acord, i després, com cada any, negociarem les esmenes al pressupost de l'Estat.»
-Si consideressin que no és bo per a Catalunya, hi votarien en contra?
-«Estem convençuts que ho seran. Quan tu negocies, ho fas amb la voluntat d'arribar a un acord, i el que no fas és descartar la possibilitat d'acords.»
ANNA SERRANO / QUIM PUIG
L'ENTREVISTA
José Zaragoza i Alonso.: «De vegades, tens la sensació que no només el PP no vol l'acord de finançament»
No comparteix la compareixença de Pedro Solbes, després de l'incompliment del mandat estatutari del 9 d'agost, però Zaragoza centra les crítiques en el PP i CiU. Els acusa d'haver acordat un model, el 2001, nociu per a Catalunya, i dubta que la federació vulgui reformar-lo
-Com valora que Rodríguez Zapatero digui ara que entén les «raons» de Catalunya per reclamar el nou finançament?
-«És evident que els governs de Catalunya i Espanya han de negociar i han d'arribar a un acord. També ho és que l'actual sistema de finançament és injust, com reconeixen els que el van pactar: el PP i CiU. Les declaracions del senyor Zapatero són la constatació que s'ha de reformar. És important buscar l'aproximació de posicions en la negociació, que és dura, difícil i complicada. Estem en ple procés i fins que no aparegui un acord serà difícil veure si aquesta voluntat es concreta en coses definides.»
-Temen que el PP torni a fer servir el finançament com a arma contra el PSOE com va fer amb l'Estatut?
-«El PP té una estratègia de llengua bífida, diu una cosa a Andalusia i Galícia i una altra a Catalunya. La senyora Alícia Sánchez-Camacho fa moltes declaracions aquí, però no ha sortit ni a Andalusia ni a Galícia a defensar els seus presidents davant les insídies del PP, després que el senyor Arenas fes, amb ella, campanya contra el senyor Chaves dient que gràcies que va votar a favor de l'Estatut els catalans tindran un bon sistema de finançament. I el mateix ha fet el senyor Rajoy amb el senyor Touriño. Al PP, li demanem que en comptes d'insultar el president de la Generalitat defensi els interessos de Catalunya davant del PP. L'únic que fa el PP és utilitzar el debat del finançament, com va fer amb l'Estatut, per desgastar el president del govern espanyol.»
-Entenc que no donaran suport que comparegui Rodríguez Zapatero, com vol el PP...
-«En la compareixença de Pedro Solbes ja va quedar clar que els debats parlamentaris no serveixen per arribar acords. És una negociació entre governs i els debats parlamentaris només interessen als que no volen que hi hagi acords. Qualsevol temptativa de portar la negociació a fòrums multilaterals no és beneficiosa perquè el PP fa demagògia.»
-Solbes es va excedir?
-«La intervenció de Solbes no va ajudar gens a l'acord, ni en els continguts ni en el to. Com dic, els debats parlamentaris només interessen el PP, que vol mantenir el sistema de finançament actual. El va tancar amb el senyor Mas, que el 2001 el va vendre com el millor de la història i ara reconeix que ha perjudicat Catalunya. L'evidència que va pactar un sistema de finançament nociu per a Catalunya és la demostració de la seva incapacitat política i de la seva manca de conviccions.»
-Solbes va arribar a alertar que l'Estat farà la pròpia reforma, si no hi ha acord...
-«El president Montilla ho ha deixat ben clar: no acceptarem imposicions de ningú. Crec que ha demostrat la fermesa, l'educació i el pols polític que permet portar una negociació de manera ferma.»
-S'ha constatat que l'Estat no s'ha mogut?
-«És la constatació que estem en plena negociació i no hi ha cap acord. Les negociacions són complicades i requereixen fermesa i intel·ligència. De vegades tens la sensació que no només el PP no vol l'acord, que hi ha altra gent, fent declaracions radicals i desqualificadores, amb les quals tenim la sensació que estem perdent el temps. No és insultant el president del govern espanyol, com va fer el senyor Francesc Homs, que arribem a acords, sinó des de la fermesa i l'educació.»
- Creu que CiU no vol que hi hagi acord?
-«Fa la sensació, moltes vegades, que volen que repetim errors que van cometre ells en les negociacions anteriors. S'ha de recordar que quan Mas va tancar aquell acord tan meravellós el 2001 va negociar tot sol, i va desqualificar Pasqual Maragall dient que no comptava per a res. El govern dirigit per José Montilla està fent tot al contrari. Ha buscat i ha integrat en la negociació CiU, perquè creiem que és molt important la unitat de les forces catalanes per donar suport a qui negocia, que és el govern de Catalunya. I això és el que reclamem: suport al govern de Catalunya. I esperem que la resta de forces no comptin amb estratègies de partits, sinó a donar suport al govern.»
-Qui trenca la unitat no és Saura anant a negociar amb De la Vega?
-«Van parlar d'un tema parlamentari. No ha estat ell, el que ha intentat posar números a la negociació, el que ha desqualificat el president del govern... Sempre ha demostrat voluntat d'acord.»
-El govern espanyol fa coresponsable el de la Generalitat que no hi hagués acord...
-«No ho compartim. La proposta del govern d'Espanya era infraestatutària, no recollia el que hi ha en l'Estatut, difusa i inconcreta, i continua així.»
-CiU reclama una xifra catalana, tot i que no es faci pública...
-«Aquí el que hi ha és el nerviosisme de determinats dirigents de CiU de no perdre en aquest procés. No és ensenyant les cartes, que s'aconsegueix arribar a acords. S'ha de recordar que el 2001 el senyor Homs, l'aleshores conseller d'Economia, va amenaçar amb la dimissió el senyor Mas perquè aquest va posar xifres a la negociació. I va ser el senyor Pujol, qui va haver de rectificar el senyor Mas. El que hauria de fer CiU és donar suport al govern de Catalunya en la negociació i, si al final no li agrada el resultat, criticar-ho.»
-El finançament ha malmès les relacions amb el PSOE?
-«No. Són dos partits que tenen cadascun les seves obligacions i referències polítiques. Compartim projecte polític en el conjunt de les eleccions, però responem a realitats diferents. Nosaltres tenim les nostres posicions i les defensem, i ells les seves, però hi ha voluntat d'entesa. Sense el PSOE en aquests moments no parlaríem de la reforma del finançament.»
-Està garantit, el «sí» del PSC al pressupost de l'Estat, com va dir el ministre Corbacho?
-«El senyor Corbacho va dir una cosa que compartim, que sempre hi hem donat suport. Però els de l'any que ve encara no s'han presentat, i no es pot parlar de xifres no presentades. Ara estem negociant el finançament, i estem segurs que arribarem a un bon acord, i després, com cada any, negociarem les esmenes al pressupost de l'Estat.»
-Si consideressin que no és bo per a Catalunya, hi votarien en contra?
-«Estem convençuts que ho seran. Quan tu negocies, ho fas amb la voluntat d'arribar a un acord, i el que no fas és descartar la possibilitat d'acords.»
ANNA SERRANO / QUIM PUIG
Categories: Blocaires del Masnou i Ocata
El pensamiento económico de Obama
MAR 02/09/08 12:06 Defensor del mercado y también del gasto público, conservador en lo fiscal y redistribucionista. ¿Obama tiene una ideología económica?
Por David Leonhardt THE NEW YORK TIMES
La economía va a tener una importancia enorme para el próximo presidente de los Estados Unidos. Desde que los banqueros de Wall Street tuvieron que interrumpir sus vacaciones hace un año para atender a las convulsiones del mercado hipotecario, la economía ha ido de crisis en crisis. Según el FMI, se trata del "mayor shock financiero desde la Gran Depresión". En algunos elementos fundamentales, la economía estadounidense ha dejado de funcionar.
El hecho de que la economía crezca –que un año produzca más bienes y servicios que el anterior– ya no asegura que la mayoría se beneficie. Por primera vez desde que se tiene noticia, una expansión económica parece haber terminado sin un aumento sustancial del ingreso de las familias. Debido al ajuste de la inflación, la mayoría de mantienen ingresos menores que en el año 2000. Para esos trabajadores –cerca del 60% en la escala de ingresos más bajos–, el crecimiento económico se ha vuelto un concepto teórico y no la suma de mejor salud, mejor vehículo, mejor casa, una vida mejor que la que tenían sus padres.
Los estadounidenses aún compran esas cosas, pero lo hacen endeudándose. Una parte grande de esa deuda nunca se pagará, y ésa es la explicación básica de la crisis financiera. Pero el estancamiento dista de ser el único problema serio de la economía. El sistema de salud de las empresas no crece y en el 2011 los baby boomers empezarán a cumplir 65 y aumentarán los compromisos de Medicare y Seguridad Social. EE.UU. sigue siendo un país fabulosamente próspero comparado con cualquier otro país en cualquier punto de la historia.
Pero los estadounidenses sienten que algo está mal: el 80% dice en las encuestas que la economía anda mal.
La visión económica de John McCain, según la planteó durante la campaña, equivale a una versión levemente alterada de la ortodoxia republicana, con la rebaja de impuestos como eje. Obama tiene propuestas más específicas, pero una ideología menos obvia.
Hay un gran desacuerdo en cuanto a cuán liberal-progresista es Obama, especialmente en economía. Un ejemplo lo muestra bien: en junio, cuando designó como su asesor económico a Jason Furman, un protegido del ex secretario del Tesoro Robert Rubin, la AFL-CIO habló de "la influencia empresaria en el Partido Demócrata". Una semana después, una columnista del The Wall Street Journal interpretó la designación como un apartamiento del centrismo clintoniano y un regreso al viejo liberal-progresismo demócrata.
Parte de la confusión proviene de la estrategia del propio Obama de presentarse como una figura pospartidaria. "Mi teoría económica central es el pragmatismo" me dijo en una entrevista que le realicé durante un viaje en avión a Chicago.
"Ver qué puede funcionar".
Por cierto, invocar el pragmatismo no ayuda mucho al votante medio; la ideología, aunque para algunos tenga mala fama, importa, porque da pistas sobre cómo un candidato podría comportarse cuando sea presidente. Este año he pasado mucho tiempo tratando de entender a qué se le llama a veces la Obamanomics, y he llegado a la conclusión de que Obama no tiene ideología económica. Según cómo se lo mire, es más derechista o más izquierdista de lo que muchos piensan.
Durante quince años la economía de los demócratas ha estado definida por una pelea ocurrida en los inicios del gobierno de Clinton: la batalla de los Bob. De un lado, el secretario de Trabajo y viejo amigo de Bill Clinton, Bob Reich, que sostenía que el gobierno debía invertir en caminos, puentes, capacitación laboral y demás, para estimular a la economía y ayudar a la clase media.
Del otro lado, Bob Rubin, ex ejecutivo de Goldman Sachs devenido asesor de la Casa Blanca, que se inclinaba por reducir el déficit para estabilizar el mercado de bonos, hacer bajar las tasas de interés y volver a poner la economía en marcha. Clinton se volcó hacia el lado de Rubin, y hasta el día de hoy la primera pregunta sobre la orientación económica de un demócrata suele ser con cuál de los Bob está su corazón, Reich o Rubin, la izquierda o el centro, el Estado o el mercado.
Obama obviamente ha estudiado ese debate, y durante la entrevista en el avión a Chicago me había contado, antes, algo sobre Reich y Rubin, a quienes la semana previa había tenido sentados en una mesa junto a un calificado grupo de economistas y empresarios. Obama sugiere que los dos Bob hoy admiten que el mundo es más complicado que la caricatura. Ciertamente, los dos hoy ocupan lugares ideológicamente más cercanos que en 1993. Puede que la batalla de los Bobs no haya concluido, pero sin duda está suspendida.
Los expertos y economistas que están cerca de los demócratas hoy coinciden en que la reducción del déficit hizo mucho bien. Contribuyó al boom de los 90 y al único periodo de crecimiento fuerte y de base amplia en una generación. Pero también dependió de una burbuja tecnológica y de precios del petróleo bajos. En términos prácticos, el nuevo consenso indica que las políticas de un gobierno de Obama diferirían de las de Clinton, pero no tanto por diferencias de personas. "La economía ha cambiado en los últimos quince años, y nuestra comprensión de la política económica ha cambiado también", dice el asesor Furman.
Por David Leonhardt THE NEW YORK TIMES
La economía va a tener una importancia enorme para el próximo presidente de los Estados Unidos. Desde que los banqueros de Wall Street tuvieron que interrumpir sus vacaciones hace un año para atender a las convulsiones del mercado hipotecario, la economía ha ido de crisis en crisis. Según el FMI, se trata del "mayor shock financiero desde la Gran Depresión". En algunos elementos fundamentales, la economía estadounidense ha dejado de funcionar.
El hecho de que la economía crezca –que un año produzca más bienes y servicios que el anterior– ya no asegura que la mayoría se beneficie. Por primera vez desde que se tiene noticia, una expansión económica parece haber terminado sin un aumento sustancial del ingreso de las familias. Debido al ajuste de la inflación, la mayoría de mantienen ingresos menores que en el año 2000. Para esos trabajadores –cerca del 60% en la escala de ingresos más bajos–, el crecimiento económico se ha vuelto un concepto teórico y no la suma de mejor salud, mejor vehículo, mejor casa, una vida mejor que la que tenían sus padres.
Los estadounidenses aún compran esas cosas, pero lo hacen endeudándose. Una parte grande de esa deuda nunca se pagará, y ésa es la explicación básica de la crisis financiera. Pero el estancamiento dista de ser el único problema serio de la economía. El sistema de salud de las empresas no crece y en el 2011 los baby boomers empezarán a cumplir 65 y aumentarán los compromisos de Medicare y Seguridad Social. EE.UU. sigue siendo un país fabulosamente próspero comparado con cualquier otro país en cualquier punto de la historia.
Pero los estadounidenses sienten que algo está mal: el 80% dice en las encuestas que la economía anda mal.
La visión económica de John McCain, según la planteó durante la campaña, equivale a una versión levemente alterada de la ortodoxia republicana, con la rebaja de impuestos como eje. Obama tiene propuestas más específicas, pero una ideología menos obvia.
Hay un gran desacuerdo en cuanto a cuán liberal-progresista es Obama, especialmente en economía. Un ejemplo lo muestra bien: en junio, cuando designó como su asesor económico a Jason Furman, un protegido del ex secretario del Tesoro Robert Rubin, la AFL-CIO habló de "la influencia empresaria en el Partido Demócrata". Una semana después, una columnista del The Wall Street Journal interpretó la designación como un apartamiento del centrismo clintoniano y un regreso al viejo liberal-progresismo demócrata.
Parte de la confusión proviene de la estrategia del propio Obama de presentarse como una figura pospartidaria. "Mi teoría económica central es el pragmatismo" me dijo en una entrevista que le realicé durante un viaje en avión a Chicago.
"Ver qué puede funcionar".
Por cierto, invocar el pragmatismo no ayuda mucho al votante medio; la ideología, aunque para algunos tenga mala fama, importa, porque da pistas sobre cómo un candidato podría comportarse cuando sea presidente. Este año he pasado mucho tiempo tratando de entender a qué se le llama a veces la Obamanomics, y he llegado a la conclusión de que Obama no tiene ideología económica. Según cómo se lo mire, es más derechista o más izquierdista de lo que muchos piensan.
Durante quince años la economía de los demócratas ha estado definida por una pelea ocurrida en los inicios del gobierno de Clinton: la batalla de los Bob. De un lado, el secretario de Trabajo y viejo amigo de Bill Clinton, Bob Reich, que sostenía que el gobierno debía invertir en caminos, puentes, capacitación laboral y demás, para estimular a la economía y ayudar a la clase media.
Del otro lado, Bob Rubin, ex ejecutivo de Goldman Sachs devenido asesor de la Casa Blanca, que se inclinaba por reducir el déficit para estabilizar el mercado de bonos, hacer bajar las tasas de interés y volver a poner la economía en marcha. Clinton se volcó hacia el lado de Rubin, y hasta el día de hoy la primera pregunta sobre la orientación económica de un demócrata suele ser con cuál de los Bob está su corazón, Reich o Rubin, la izquierda o el centro, el Estado o el mercado.
Obama obviamente ha estudiado ese debate, y durante la entrevista en el avión a Chicago me había contado, antes, algo sobre Reich y Rubin, a quienes la semana previa había tenido sentados en una mesa junto a un calificado grupo de economistas y empresarios. Obama sugiere que los dos Bob hoy admiten que el mundo es más complicado que la caricatura. Ciertamente, los dos hoy ocupan lugares ideológicamente más cercanos que en 1993. Puede que la batalla de los Bobs no haya concluido, pero sin duda está suspendida.
Los expertos y economistas que están cerca de los demócratas hoy coinciden en que la reducción del déficit hizo mucho bien. Contribuyó al boom de los 90 y al único periodo de crecimiento fuerte y de base amplia en una generación. Pero también dependió de una burbuja tecnológica y de precios del petróleo bajos. En términos prácticos, el nuevo consenso indica que las políticas de un gobierno de Obama diferirían de las de Clinton, pero no tanto por diferencias de personas. "La economía ha cambiado en los últimos quince años, y nuestra comprensión de la política económica ha cambiado también", dice el asesor Furman.
Categories: Blocaires del Masnou i Ocata
Què diu la premsa?
Público
El Mundo
- El paro vuelve a subir y ya supera los 2,5 millones de desempleados
- Garzón exige un censo de las víctimas del franquismo
- Zapatero responde a Ibarretxe: "Su propuesta es inadecuada"
- Zapatero comprèn ara les "raons" de Catalunya
- La xifra de morts de trànsit a l'estiu cau al nivell de fa 44 anys
- L'atur va pujar en 103.000 persones a l'agost i va arribar al pitjor nivell dels últims 10 anys
El País
- España supera los 2,5 millones de parados
- "Llevamos esperando 70 años, ahora la esperanza es la Audiencia"
- España supera los 2,5 millones de parados y se sitúa a su nivel más alto desde 1998
- Crisis y financiación se abaten sobre Zapatero
- El juez Garzón solicita la cifra de enterrados durante el franquismo en el Valle de los Caídos
El Mundo
- El paro sube en 100.000 personas en agosto y crece un 25% en un año
- Perú procesa a la Generalitat catalana por quedarse 10 millones de la ONG Intervida
- 30 años de democracia
- Garzón vol començar a censar els desapareguts durant el franquisme
- PSOE i PSC busquen la reconciliació i desvien les crítiques cap al PP
- Política: El front català s'encalla
- El paro subió en 103.085 personas en agosto, hasta los 2.530.001 desempleados
- Garzón obliga a la Iglesia y a varios ayuntamientos a reabrir la memoria histórica
- Zapatero responde a los trabajadores de Spanair que no se ha dudado de ellos
Categories: Blocaires del Masnou i Ocata
Catalunya, país de teatre
Unes temporades enrere, quan el Barça encara desprenia aromes de victòria, unes de les frases més famoses que van marcar els apassionants duels contra el Chelsea va ser aquell “en Barcelona se puede ver teatro y del bueno”, del gran José Mourinho. Aquell comentari va irritar a la parròquia culé, qui va acomiadar al tècnic portugués de l’estadi amb el càntic de “Mourinho vete al teatro”.
Doncs bé, després de les darreres turbulències polítiques que està vivint el nostre país com a conseqüència de la negociació del nou finançament de Catalunya, podríem traslladar aquelles paraules de Mourinho a l’àmbit polític. El PSC, i molt especialment el seu primer secretari i President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, estan fent teatre i del bo, amb la col·laboració estel·lar (special guest star com dirien les sèries americanes) de Pedro Solbes i del PSOE.
Però hi ha algú capaç d’empassar-se tota aquesta pantomima de l’estira i arronsa sobre finançament que estan portant a terme els representants del PSC i del PSOE? Realment hi ha algú que es cregui l’amenaça feta pel President de la Generalitat (PSOE) de poder votar en contra dels pressupostos generals de l’Estat si no hi ha un bon finançament per Catalunya? Crec que és una vergonya i una indecència política intentar treure rèdit electoral a costa de Catalunya i del seu finançament. Tant baix és el nivell polític d'aquests governants? La resposta és clara, més quan un govern no és capaç de complir el què disposa en les seves pròpies Lleis, com és el cas de l'incompliment de l'Estatut (Llei Orgànica, dit sigui de pas). Estem veient com n’hi ha que intenten treure vots inventant-se un problema lingüístic on no existeix, altres juguen amb el terrorisme i les víctimes per esgarrapar-ne uns quants més, i ara toca el finançament de Catalunya, per evitar perdre’n. I tot plegat perquè? Per demostrar que el PSC i el govern de Catalunya es mostren forts (només en aparença) davant de Madrid, i que a la vegada, el govern de Madrid i el PSOE es mostren forts davant les “súpliques” dels catalans? Doncs aquesta és l’obra de teatre que s’està representant en aquests moments al nostre país. Llàstima que el final acabarà, com sempre, amb cafè per tothom.
Doncs bé, després de les darreres turbulències polítiques que està vivint el nostre país com a conseqüència de la negociació del nou finançament de Catalunya, podríem traslladar aquelles paraules de Mourinho a l’àmbit polític. El PSC, i molt especialment el seu primer secretari i President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, estan fent teatre i del bo, amb la col·laboració estel·lar (special guest star com dirien les sèries americanes) de Pedro Solbes i del PSOE.
Però hi ha algú capaç d’empassar-se tota aquesta pantomima de l’estira i arronsa sobre finançament que estan portant a terme els representants del PSC i del PSOE? Realment hi ha algú que es cregui l’amenaça feta pel President de la Generalitat (PSOE) de poder votar en contra dels pressupostos generals de l’Estat si no hi ha un bon finançament per Catalunya? Crec que és una vergonya i una indecència política intentar treure rèdit electoral a costa de Catalunya i del seu finançament. Tant baix és el nivell polític d'aquests governants? La resposta és clara, més quan un govern no és capaç de complir el què disposa en les seves pròpies Lleis, com és el cas de l'incompliment de l'Estatut (Llei Orgànica, dit sigui de pas). Estem veient com n’hi ha que intenten treure vots inventant-se un problema lingüístic on no existeix, altres juguen amb el terrorisme i les víctimes per esgarrapar-ne uns quants més, i ara toca el finançament de Catalunya, per evitar perdre’n. I tot plegat perquè? Per demostrar que el PSC i el govern de Catalunya es mostren forts (només en aparença) davant de Madrid, i que a la vegada, el govern de Madrid i el PSOE es mostren forts davant les “súpliques” dels catalans? Doncs aquesta és l’obra de teatre que s’està representant en aquests moments al nostre país. Llàstima que el final acabarà, com sempre, amb cafè per tothom.
Categories: Blocaires del Masnou i Ocata
Impresionante
JUAN MOSCOSO DEL PRADO 29/08/2008
Juan Moscoso del Prado, portavoz de la Comisión para la Unión Europea en el Congreso por el PSOE, analiza para ELPAÍS.com el desarrollo de los cuatro días de reunión demócrata
En el Invesco Field se consagró una leyenda del fútbol americano, el quarterback de los Broncos John Elway, y hoy lo ha hecho Barack Obama. Esto ha sido histórico, aunque tendremos todavía que esperar hasta el 4 de noviembre. Ayer, con John Kerry, Bill Clinton y Joe Biden, la política por fin se adueñó de la convención. McCain recibió lo suyo. Hoy, Barack Obama ha pronunciado un discurso perfecto, impresionante, como ha sido todo desde el principio hasta el fin, sobre todo desde que apareció en el escenario con la música de U2 .
La puesta en escena ha sido magistral, con Al Gore y Stevie Gonder, como teloneros de lujo y con el apoyo de un montón de generales de los ejércitos americanos y un muy bien elegido grupo de elocuentes ciudadanos damnificados por los ocho años de Bush.
Hemos ocupado nuestros asientos ¡cinco horas! antes del discurso de Obama. La romería previa ha sido un espectáculo. Sólo el hecho de recorrer el camino hasta el estadio habría justificado el viaje. Ahí estaban otra vez todos nuestros amigos de la rica sociedad civil americana, aquella que tanto sorprendió a Tocqueville hace tres siglos. Rodeado de vendedores de perritos calientes, chapas y camisetas, me he sacado una foto con uno de los genios que marcó mi infancia: George Lucas, director y productor de La Guerra de las Galaxias. Un lujazo. Pero para galáctico, Obama.
Obama es posible porque este país se ha transformado profundamente y porque necesita un presidente capaz de entender y gestionar ese cambio. Hoy hemos contemplado la inmensa energía que lo puede hacer posible. Change!
Obama y el partido demócrata han revolucionado la manera de hacer política gracias a Internet, los blog o Facebook. Cuentan con 15 millones de voluntarios movilizados gracias a Internet. En sus primarias participaron 38 millones de personas, más del doble que en 2004. Dos elementos son la clave de este cambio: sólo un 65% de la población es blanca, y dentro de 25 años no llegará al 50%; la generación del milenio, 70 millones de personas entre 11 y 29 años, se ha movilizado como nunca contra el gobierno, el de Bush, que le ha robado el futuro. Como ha dicho Obama: "América es mucho mejor que estos ocho años". Sólo una incertidumbre, la cuestión racial, flota en el aire. Pero este país sabe que debe pasar esa página para siempre. Las nuevas generaciones crecen en un ambiente de diversidad, integración, tolerancia y multiculturalidad que ha hecho a esto país irreconocible para bien. Es el cambio progresista tanto tiempo soñado.
Dicto este último comentario por teléfono, caminando por una autopista, rodeado de gente ilusionada y emocionada. Thanks!, a todos y a Obama. Seguro que podemos.
ELPAIS.com > Internacional
Categories: Blocaires del Masnou i Ocata
Desafortunado Rajoy...
Rajoy ha afirmado que no pagará a ZP con la moneda del YAK-42, en unas poco oportunas y desafortunadas declaraciones.
El YAK-42 era un avión fletado por el ejército español para el traslado de la tropa desde Afganistán a Madrid por tanto bajo jurisdicción militar, es decir de responsabilidad y competencia directa del Ministerio de Defensa.
El MD-82 era un avión propiedad de la compañía aerea privada Spanair para el traslado de personal civil de Madrid a Canarias, es decir de responsabilidad de la referida compañía y competencia de aviación civil.
Tras la tragedia del YAK-42, la identificación de los 62 cadáveres se alargo en exceso (20 meses) con el agravante que todas las identificaciones hechas por Defensa a las víctimas del Yakovlev-42 fueron erróneas; por el momento y pese a que se avanda a un ritmo lento, en el accidente de Barajas se han identificado a 103 víctimas gracias a la confrontación de ADN de los familiares, pese a que Rubalcaba afirme que la identificación de las víctimas costará 'más de lo previsto' .
El informe final del Yak-42 culpó del accidente al mal estado del avión y al cansancio de la tripulación. Mientras no llegue el informe definitivo queda descartado el mal estado del avión, puesto que había sido revisado con anterioridad, de hecho Aviación Civil asegura que Spanair pasó sin ningún problema 100 inspecciones este año y el cansancio de la tripulación, aunque queda claro que el avión 'apuró al máximo' la pista de despegue .
Pese a la competencia directa del Gobierno, el ministro Trillo manifestó reiteradamente que el Yakovlev 42 siniestrado 'era un buen avión' pese a que la evidencia afirmó lo contrario. La prudencia reina en las manifestaciones de los responsables de aviación civil mientras que la actuación del gobierno ha obligado a Rubalcaba a admitir 'momentos de tensión' con Spanair en la tarde del accidente .
Lo cierto es que mientras Trillo aseguraba que los pilotos del Yakovlev volaron 17 horas sin exceder el tiempo permitido que son 18:30 horas en misiones militares (vaya tela) la realidad es que los pilotos del Yak-42 llevaban 29 horas sin descanso adecuado. El aparato accidentado en Barajas había iniciado el despegue.
Mientras que el PP rechazó en el Congreso reconocer la pensión de viudedad a las parejas de hecho del Yak-42 el PSOE actuó en consecuencia y si lo hizo.
Durante el juicio se destapó la verdad de lo ocurrido: el Ejército alquiló el aparato a 'piratas aéreos', un comandante afirma que Trillo 'nunca ha dicho la verdad' sobre el Yak-42 , Un forense turco: 'Generales españoles nos pidieron asumir el error del Yak-42' ,Turquía confirma que había restos de alcohol en la sangre de una de las azafatas del Yakovlev 42 .
Pero ante todo, hay víctimas. Familias rotas y personas a las que les ha sido sesgada la vida tanto en uno como en otro accidente y a las que hay que apoyar, proteger y defender sus intereses y los de su entorno, fuera del debate político.
El YAK-42 era un avión fletado por el ejército español para el traslado de la tropa desde Afganistán a Madrid por tanto bajo jurisdicción militar, es decir de responsabilidad y competencia directa del Ministerio de Defensa.
El MD-82 era un avión propiedad de la compañía aerea privada Spanair para el traslado de personal civil de Madrid a Canarias, es decir de responsabilidad de la referida compañía y competencia de aviación civil.
Tras la tragedia del YAK-42, la identificación de los 62 cadáveres se alargo en exceso (20 meses) con el agravante que todas las identificaciones hechas por Defensa a las víctimas del Yakovlev-42 fueron erróneas; por el momento y pese a que se avanda a un ritmo lento, en el accidente de Barajas se han identificado a 103 víctimas gracias a la confrontación de ADN de los familiares, pese a que Rubalcaba afirme que la identificación de las víctimas costará 'más de lo previsto' .
El informe final del Yak-42 culpó del accidente al mal estado del avión y al cansancio de la tripulación. Mientras no llegue el informe definitivo queda descartado el mal estado del avión, puesto que había sido revisado con anterioridad, de hecho Aviación Civil asegura que Spanair pasó sin ningún problema 100 inspecciones este año y el cansancio de la tripulación, aunque queda claro que el avión 'apuró al máximo' la pista de despegue .
Pese a la competencia directa del Gobierno, el ministro Trillo manifestó reiteradamente que el Yakovlev 42 siniestrado 'era un buen avión' pese a que la evidencia afirmó lo contrario. La prudencia reina en las manifestaciones de los responsables de aviación civil mientras que la actuación del gobierno ha obligado a Rubalcaba a admitir 'momentos de tensión' con Spanair en la tarde del accidente .
Lo cierto es que mientras Trillo aseguraba que los pilotos del Yakovlev volaron 17 horas sin exceder el tiempo permitido que son 18:30 horas en misiones militares (vaya tela) la realidad es que los pilotos del Yak-42 llevaban 29 horas sin descanso adecuado. El aparato accidentado en Barajas había iniciado el despegue.
Mientras que el PP rechazó en el Congreso reconocer la pensión de viudedad a las parejas de hecho del Yak-42 el PSOE actuó en consecuencia y si lo hizo.
Durante el juicio se destapó la verdad de lo ocurrido: el Ejército alquiló el aparato a 'piratas aéreos', un comandante afirma que Trillo 'nunca ha dicho la verdad' sobre el Yak-42 , Un forense turco: 'Generales españoles nos pidieron asumir el error del Yak-42' ,Turquía confirma que había restos de alcohol en la sangre de una de las azafatas del Yakovlev 42 .
Pero ante todo, hay víctimas. Familias rotas y personas a las que les ha sido sesgada la vida tanto en uno como en otro accidente y a las que hay que apoyar, proteger y defender sus intereses y los de su entorno, fuera del debate político.
Categories: Blocaires del Masnou i Ocata
Reconeixement judicial. El Full 242
Després de denunciar el conveni urbanístic d’intencions de Rials el setembre de 2003, els propietaris del sector de 8 hectàrees de sòl urbanitzable programat com a industrial pel planejament vigent van interposar dos contenciosos davant la justícia contra l’Ajuntament. El que presentava major risc per als interessos municipals acusava l’Ajuntament d’inactivitat administrativa; és a dir, sostenia que si el polígon industrial no s’havia desenvolupat al llarg d’aquests anys era per culpa de l’administració local, a la qual pretenia fer-ne responsable per tal de poder exigir una indemnització.El març de 2005 coneixíem una primera sentència desfavorable als interessos municipals, ja que el jutge va establir l’obligació de proposar una solució als accessos al polígon industrial en el termini de sis mesos. Refermats en les nostres conviccions, no vam acceptar la sentència i vam apel·lar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per responsabilitat i amb l’objectiu de desllorigar el procés de revisió del planejament urbanístic, més endavant vam negociar amb els promotors del polígon una solució intermèdia, suspenent els processos judicials en curs.
A finals del mandat anterior assolíem un principi d’acord. Era un acord agredolç, tal com vam reconèixer aleshores i sotmès, per tant, a millora i revisió. De fet, la nova majoria de govern sorgida de les urnes el 2007 i els darrers canvis legislatius en matèria del sòl ens van portar a valorar molt seriosament la possibilitat d’aixecar la suspensió del judici i conèixer la sentència.
La decisió del Tribunal Superior és ferma i dóna la raó a l’Ajuntament. La sentència responsabilitza els promotors de la situació creada i esvaeix totes les incògnites que pesaven sobre l’afer. Així les coses, el govern ha decidit reprendre els treballs de revisió del Pla General per afrontar de manera global, com sempre havíem dit, el futur del nostre poble.
Escric aquestes línies poques hores després d’acabar la Festa Major. Molta gent. Aquest seria el resum d’una festa viscuda amb intensitat per molts de vosaltres. Gràcies per la vostra participació; espero que descanseu i que ens retrobem a la Verema.
Categories: Blocaires d'Alella
Posa’t el mapa dels ajuntaments amb estelada al teu bloc!
La feina de’n Josep Comajuncosas té fruit. Estatpropi.cat està d’enhorabona per donar la possibilitat als blocaires sobiranistes que afegeixin el mapa que estatpropi.cat ha fet dels ajuntaments que penjaran la senyera estelada dels seus ajuntament. Veieu l’apartat dedicat a la difusió del portal: http://www.estatpropi.cat/posans
només cal inserir el següent codi al vostre web o bloc:
<iframe width=”425″ height=”350″ frameborder=”0″ scrolling=”no” marginheight=”0″ marginwidth=”0″ src=”http://maps.google.com/maps?f=q&hl=en&geocode=&q=http:%2F%2Fspreadsheets.google.com%2Fpub%3Fkey%3Dp1GTLMfI3g6srcn5jnQ75Hg%26output%3Dtxt%26gid%3D0%26range%3Dkml_output%26time1%3D3967450&ie=UTF8&ll=41.85475,2.009376&spn=1.0149,2.282667&t=k&output=embed&s=AARTsJrobB_jb4wXpibe1CXya88lleuHog”></iframe><br /><small><a href=”http://maps.google.com/maps?f=q&hl=en&geocode=&q=http:%2F%2Fspreadsheets.google.com%2Fpub%3Fkey%3Dp1GTLMfI3g6srcn5jnQ75Hg%26output%3Dtxt%26gid%3D0%26range%3Dkml_output%26time1%3D3967450&ie=UTF8&ll=41.85475,2.009376&spn=1.0149,2.282667&t=k&source=embed” style=”color:#0000FF;text-align:left”>View Larger Map</a></small>
i podreu mostrar el mapa d’Estatpropi.cat vosaltres mateixos! Prova-ho!!
També podeu posar el de la FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana)
Categories: Blocaires del Masnou i Ocata
Recuperar la iniciativa
El PSC te la obligació de liderar les negociacions sobre l’aplicació de l’Estatut i especialment ara en la qüestió del finançament. Ha d’evitar caure en els paranys que la resta de forces –de forma interessada- li pararan per tal de desgastar els governs de l’Estat i de la Generalitat.
Això suposa recuperar la iniciativa.
Hem de defugir de les provocacions que CiU –a traves de Más i Puig- llencen dia si i dia també per recuperar el poder, dels estirabots d’ERC –Tardà i Puigcercós- sobre l’estabilitat del govern i les desleialtat d’ICV –Saura and company- per tal d’obtenir protagonisme.
El PSC només ha de fixar tots els seus esforços en obtenir el millor finançament possible i això passa per realitzar autèntics esforços de pedagodia entre els companys del PSOE per rebaixar la tensió viscuda dies enrera i aconseguir que les premisses que van marcar-se al congrès del PSC –discurs de Montilla- puguin fer-se realitat.
I ull; això passa indefectiblement per convèncer als companys del PSOE i a ZP que acordar un bon finançament per Catalunya és el millor per Espanya; que d’aquesta forma quedaran sense arguments els crítics d'ací i d'allà. Bé, la veritat és que això no és important. Els que vulguin ser crítics hi trobaran motius i elements menors a criticar, ja se sap, però el que realment és important és que el PSC actuï amb sentit d’estat i amb el pragmatisme que s’espera d’un partit polític amb vocació de govern i que desitja aconseguir el millor per a Catalunya.
Com ja vaig dir en els meus post Ull que ens volen parar un parany... i S’ha de ser nacionalista per estimar Catalunya?, de forma indefectible, passi el que passi i s’arribi a l’acord que s’arribi, moltes de les forces polítiques catalanes el criticaran i a més mantindran una postura molt crítica amb el PSC… i així ha de ser, doncs això ens ha de demostrar que ho hem fet bé.
Defugim de les alabances interessades que únicament pretenen que entren en una dinàmica de crisi amb els nostres companys del PSOE. I recuperen la iniciativa.
Això suposa recuperar la iniciativa.
Hem de defugir de les provocacions que CiU –a traves de Más i Puig- llencen dia si i dia també per recuperar el poder, dels estirabots d’ERC –Tardà i Puigcercós- sobre l’estabilitat del govern i les desleialtat d’ICV –Saura and company- per tal d’obtenir protagonisme.
El PSC només ha de fixar tots els seus esforços en obtenir el millor finançament possible i això passa per realitzar autèntics esforços de pedagodia entre els companys del PSOE per rebaixar la tensió viscuda dies enrera i aconseguir que les premisses que van marcar-se al congrès del PSC –discurs de Montilla- puguin fer-se realitat.
I ull; això passa indefectiblement per convèncer als companys del PSOE i a ZP que acordar un bon finançament per Catalunya és el millor per Espanya; que d’aquesta forma quedaran sense arguments els crítics d'ací i d'allà. Bé, la veritat és que això no és important. Els que vulguin ser crítics hi trobaran motius i elements menors a criticar, ja se sap, però el que realment és important és que el PSC actuï amb sentit d’estat i amb el pragmatisme que s’espera d’un partit polític amb vocació de govern i que desitja aconseguir el millor per a Catalunya.
Com ja vaig dir en els meus post Ull que ens volen parar un parany... i S’ha de ser nacionalista per estimar Catalunya?, de forma indefectible, passi el que passi i s’arribi a l’acord que s’arribi, moltes de les forces polítiques catalanes el criticaran i a més mantindran una postura molt crítica amb el PSC… i així ha de ser, doncs això ens ha de demostrar que ho hem fet bé.
Defugim de les alabances interessades que únicament pretenen que entren en una dinàmica de crisi amb els nostres companys del PSOE. I recuperen la iniciativa.
Categories: Blocaires del Masnou i Ocata
Amb nom propi: Ricky Rubio
Si. El nom propi d'aquests jocs és, ni més ni menys que el masnoví Ricky Rubio que s'ha convertit en el jugador de basquet més jove en guanyar una medalla als jocs, amb 17 anys.Cal felicitar a tots els jugadors de bàsquet que han fet un molt bon partit davant de la potent selecció dels USA, amb moments que han donat peu a somiar.
Moltes felicitats a tots els components de la selecció així com a totes i tots els que han defensat els colors de la nostra selecció en aquest o altres esports, les 18 medalles obtingudes, la gran quantitat de diplomes olímpics i la gran imatge que hem donat situa Espanya com el 14 país al medaller. Felicitem-nos pel devenir dels jocs i del fet que, com ja ha passat a les darreres olimpiades, hi ha masnovins amb medalles olímpiques -debem ser un dels municipis més medallers d'Espanya- i maresmencs, com Gervasio Deferr.
En tot cas, i si cal fer autocrítica -sempre és positiu si es fa per millorar- caldrà revisar el que ha passat a l'atletisme que, de forma sorprenent, ha patit una devallada important en els resultats, molt per sota del que s'esperava.
Avui acaben els jocs. Desconec si Xina ha aprofitat per donar passos cap a una democratització del seu sistema polític però tot sembla indicar que aquest gegant, amb una dualitat política i econòmica sorprenent, manté una dinàmica poc democràtica.
Categories: Blocaires del Masnou i Ocata
Obama ha elegido el senador Joe Biden como vicepresidente
El aspiranta a la Casa Blanca, Barack Obama, ha elegido al veterano senador de Delaware Joe Biden como su candidato a vicepresidente en una estrategia diseñada para afianzar al senador de Illinois en política exterior, uno de sus mayores déficits, antes de las presidenciales.
La estrategia de McCain se ha basado en denunciar la falta de experiencia de Obama para afrontar la compleja situación mundial que deja la administración Bush. Biden, un político con mucho más peso y conocimiento en estas materias, dificultará esta estrategia.
La información llegó vía correo electrónico a los miles de simpatizantes que mantienen los demócratas. El breve mensaje de texto llegó a partir de las 3 de la madrugada:
“Barack has chosen Senator Joe Biden to be our VP nominee. Watch the first Obama-Biden rally live at 3pm ET on www.BarackObama.com. Spread the word!”
Su traducción es: Barack ha elegido al Senador Joe Biden para ser nuestro candidato VP. Mira la primera comparecencia Obama-Biden en directo a las 3 p.m. ET en http://www.barackobama.com/. Corre la voz!
... Y así lo hago!!!!
Categories: Blocaires del Masnou i Ocata
¡¡¡España a la final!!!
Los chicos del basquet han llegado a la final y han dedicado su victoria ante Lituania a los accidentados de Barajas y a sus famílias. Adelante!!!
Categories: Blocaires del Masnou i Ocata
Spanair és responsable de l’accident, però la resta també en som
És legítim i lloable plorar per les 153 persones que de moment s’han mort per l’accident d’avió d’ahir a Madrid. Però cal ser conscients i saber que tots tenim un part de culpa de l’accident d’Spanair. Les conseqüències de voler tenir-ho tot i pagar-ho barat són aquestes. És un bon moment per demanar perdó, 153 vegades com a mínim, per cada vol amb bitllets comprats a un preu sota-cost (l’anomenat Low Cost) que hàgim fet.
En aeronàutica la cosa és evident, ens hem colat i ho han pagat 153 persones de diferents nacionalitats que de vacances estant s’han trobat amb aquest trist atzar. El mateix en el tèxtil, en el menjar, i en molts altres camps, ho notem amb milers de persones sense feina, milions d’altres amb sous patètics i molts més explotats a països “sub-desenvolupats”. Però ens interessa callar!
Notícies relacionades:
Categories: Blocaires del Masnou i Ocata
Catástrofe aérea en Madrid
153 muertos y 19 heridos. Es la cifra oficial definitiva.
No se que decir ante un desastre de tal magnitud. Solidarizarme... y recapacitar.
En Masnou las banderas ondean a media asta en señal de duelo por orden del Alcalde. Hoy veremos si podemos hacer alguna cosa.
El COI ha prohibido que los atletas españoles compitan con duelo. Y ha impedido que la bandera española se situe a media asta.
No se que decir ante un desastre de tal magnitud. Solidarizarme... y recapacitar.
En Masnou las banderas ondean a media asta en señal de duelo por orden del Alcalde. Hoy veremos si podemos hacer alguna cosa.
El COI ha prohibido que los atletas españoles compitan con duelo. Y ha impedido que la bandera española se situe a media asta.
Categories: Blocaires del Masnou i Ocata
Cataluña, cada vez más cerca de una gran coalición entre PSC y CiU que acabe con el Tripartito
ESPAÑACataluña, cada vez más cerca de una gran coalición entre PSC y CiU que acabe con el Tripartito
Tripartito, Montilla, Mas, Coalición
@Alfons Quintà.- 19/08/2008
Dirigentes del PSC y de CDC coinciden en señalar que nunca antes como ahora se había dado, en el interior de ambas formaciones, un sentimiento tan fuerte a favor de la ruptura del actual gobierno tripartito catalán. Tal es así que uno y otro consideran abiertamente la posibilidad de una coalición de gobierno en la Generalitat, al estilo de las ‘Grosse Koalition’ tan frecuentes en Alemania.
Dirigentes de ambas formaciones usaron argumentos comparables en pro de un entendimiento escorado hacia el centro. Cuadros de CDC y del PSC efectuaron valoraciones idénticas. No se trata, pues, sólo de una operación concebida en las alturas, sino también de corresponder a una necesidad sentida por las dos militancias y por ambos electorados.
Dentro del PSC es imposible hallar una sola voz que defienda la continuidad del Tripartito. A la vez, en el seno de CDC y aún más en el de su aliado Unión Democrática, hay un rechazo frontal a la posibildad de una alternativa nacionalista, a partir de un pacto de CiU con Esquerra.
“Desde nuestro reciente congreso –afirmó una fuente de CDC–, las posiciones de Felip Puig (secretario de organización de CDC) a favor de aliarnos con ERC han perdido fuerza. ERC ha continuado yendo hacia todos los radicalismos, aderezados con enfrentamientos internos, mientras el PSC se ha acercado a nuestras posiciones. Asimismo, el PP ha iniciado un viraje que también debería afectar a nuestras, hasta ahora, malas relaciones”.
La fuente de CDC precisó que “el Rajoy de hoy no es el Aznar de ayer y Alicia Sánchez Camacho (presidenta del PP catalán) tiene un discurso mejor que el de sus predecesores. Nuestro esquema ideal seria un gobierno de coalición con el PSC que no estuviese enfrentado al PP. Cataluña es hoy la parte del Estado donde los maximalismos de ultraizquierda han llegado a las mayores cotas de ridículo, con declaraciones “antisistema”, apoyo expreso a los “ocupas” y visiones delirantes en política internacional. Ahora quisiéramos encarnar el retorno a la serenidad, que es lo que caracterizó a Cataluña, en otros tiempos”.
Un director general de la Generalitat con años de carné socialista manifiesta a El Confidencial que “desde que surgió el Tripartito, a finales del 2003, siempre he creído que hubiese sido preferible un entendimiento con CiU, pero me lo callaba. Aquella posición es ahora la de todos, creo que también la de Zapatero, que si continúa por el camino por el que está yendo llegará a una gran derrota electoral, en toda España.”
“La nueva ley de enseñanza presentada por la Generalitat – recordó la fuente socialista – ha tenido que ser pactada entre bastidores entre el PSC i CiU, con la oposición de nuestros dos teóricos socios de gobierno, Iniciativa y Esquerra. Si no consagramos un nuevo marco parlamentario catalán, corremos el riesgo de superar los desastres de los últimos meses obras AVE, aeropuerto, sanidad, educación, etcétera.”
Complicada cohabitación entre Montilla y Mas
La fuente añadió que “me consta que CiU, y en especial Duran Lleida, desea un entendimiento. Ahora se añade el llamamiento de José Blanco a que Convergencia vote los Presupuestos. Con el Estatuto catalán ya hubo un acuerdo entre Zapatero y Artur Mas que representó para el PSC una pérdida de expectativa de voto. Ahora deberíamos tener más coraje, en un momento en que nuestros socios independentistas y de extrema izquierda muestran una gran pérdida de voto en las encuestas.”
Como en todo paisaje hay un nubarrón. Consiste en ver si CiU tendrá, como en el pasado y como hoy indican las encuestas, más escaños autonómicos que el PSC. En este caso, no se ve qué papel personal podría jugar Montilla. Si la situación diese un vuelco, la mismo le ocurriría a Mas. Todas les fuentes creen que si en un momento preciso las encuestas dan ventaja a Montilla, éste no dudará ni un segundo en convocar elecciones.
Una fuente cercana a Montilla vaticinó que, en todo caso, el presidente catalán “está dispuesto a buscar los votos hacia el centro, en el terreno de CiU, como si las elecciones pudiesen ser mañana mismo. No se trata de que haya asumido posiciones de centro, sino que ha constado que por la vía radical del Tripartito no se va a ninguna parte. En esto no cambiará.”
Categories: Blocaires del Masnou i Ocata
S’ha de ser nacionalista per estimar Catalunya?
A les respostes al meu post de dissabte Ull que ens volen parar un parany..., he comptat amb la inestimable col·laboració de d’Anna i de la Sílvia Martínez les que han criticat els postulats defensats al post i no he satisfet amb les meves respostes a les seves cuites.
No pretenc, doncs, convertir un debat sobre la negociació del finançament i de l’ús retorçat que les forces polítiques –totes- puguin fer del seu posicionament i del resultat de la negociació per aconseguir rèdit polític.
Tampoc vull justificar al PSC pel seu especial posicionament de bel·ligerància davant el govern –que no del PSOE- per aconseguir una posició més avantatjosa a la negociació i del desgast que això suposa.
Tampoc parlaré del poc suport que la resta de forces donen al PSC ja que mantenen més una estratègia de desgast frontal al PSOE i especialment a Zapatero -quanta enveja- que de recolzament al PSC.
Vull parlar de les interpretacions dels textos. Les barroeres i distorsionadores.
Hi ha qui pensa que el dir que Pensar en Catalunya és pensar en tots aquells que hi viuen, amb independència de la seva ideologia o adscripció política, origen, raça o religió. La majoria d’aquestes persones estimen Catalunya, per una raó o altre, i no són nacionalistes, ens el contrari.
És el mateix que dir que per a estimar Catalunya se n'ha de ser de nonacionalista.
Ho sento Sílvia Martínez no estic gens d’acord amb aquesta interpretació sesgada. Jo faig una proposta maximalista abastant tots els elements del conjunt de la societat catalana i tu –com tot bon nacionalista- seguint el criteri del manual del “bon català” ho tergiverses dient que per estimar Catalunya s’ha de ser necionalista.
Jo, en més d’una ocasió, he fet públic - llegir post Adjectius qualificatius - que la meva estima per Catalunya que no és excloent, ens el contrari, si no que és plenament compatible amb la meva estima d’Espanya.
I no soc nacionalista.
I gens m’impedeix treballar per aconseguir un millor futur per a Catalunya sabent, com sé, que quan més i millor treballo per Catalunya més i millor ho faig per Espanya.
No pretenc, doncs, convertir un debat sobre la negociació del finançament i de l’ús retorçat que les forces polítiques –totes- puguin fer del seu posicionament i del resultat de la negociació per aconseguir rèdit polític.
Tampoc vull justificar al PSC pel seu especial posicionament de bel·ligerància davant el govern –que no del PSOE- per aconseguir una posició més avantatjosa a la negociació i del desgast que això suposa.
Tampoc parlaré del poc suport que la resta de forces donen al PSC ja que mantenen més una estratègia de desgast frontal al PSOE i especialment a Zapatero -quanta enveja- que de recolzament al PSC.
Vull parlar de les interpretacions dels textos. Les barroeres i distorsionadores.
Hi ha qui pensa que el dir que Pensar en Catalunya és pensar en tots aquells que hi viuen, amb independència de la seva ideologia o adscripció política, origen, raça o religió. La majoria d’aquestes persones estimen Catalunya, per una raó o altre, i no són nacionalistes, ens el contrari.
És el mateix que dir que per a estimar Catalunya se n'ha de ser de nonacionalista.
Ho sento Sílvia Martínez no estic gens d’acord amb aquesta interpretació sesgada. Jo faig una proposta maximalista abastant tots els elements del conjunt de la societat catalana i tu –com tot bon nacionalista- seguint el criteri del manual del “bon català” ho tergiverses dient que per estimar Catalunya s’ha de ser necionalista.
Jo, en més d’una ocasió, he fet públic - llegir post Adjectius qualificatius - que la meva estima per Catalunya que no és excloent, ens el contrari, si no que és plenament compatible amb la meva estima d’Espanya.
I no soc nacionalista.
I gens m’impedeix treballar per aconseguir un millor futur per a Catalunya sabent, com sé, que quan més i millor treballo per Catalunya més i millor ho faig per Espanya.
Categories: Blocaires del Masnou i Ocata
Ull que ens volen parar un parany...
Hi ha una cosa clara. El PSC és a Catalunya el que el PSOE és a Espanya.
Són partits germans; més i tot, ja que som una federación amb personalitat i capacitat pròpia però, al no existir PSOE a Catalunya hi ha una part important de votants seus que ens donen el seu suport. I ja ens està be.
En aquests moments on el PSC està més que mai defensant els interessos de Catalunya hem d'actuar amb el cap fred i no caure amb els paranys que la resta de forces -totes- ens llencen per cometre errades que tinguin difícil solució.
El darrer consisteix en barrejar la defensa del finançament que marca l'Estatut amb l'aprovació dels pressupostos de l'Estat, i aquest parany preten enfrontar el PSC i el PSOE i això és inadmissible.
Nosaltres hem de defensar els interessos de Catalunya en una negociació front el govern de l'Estat però aquesta no ha de sobrepassar la barrera de la governabilitat d'Espanya.
Ara l'Artur Más, en nom de CiU, preten presionar al PSC contra els pressupostos, com si aquesta fos la solució als problemes de Catalunya. I res més lluny: en tot cas solucionaria els seus problemes.
D'entrada, dir als negociadors del PSC -que de ben segur que ho tenen tot calculat- que cal arribar a un acord que no suposi més desgast del necessari ni al PSOE ni al PSC i que, sobre tot, han de tenir clara una cosa: sigui quin sigui el resultat del finançament, ni que fos el millor possible, ni que ens donessin la lluna, la resta de forces per interés propi, a Catalunya el desvirtuaran com si hagues estat un mal acord mentres que fora, a la resta d'Espanya adduiran que es trenca i que Catalunya ha ficat la ma a la caixa.
Per això, per que sóm els únics que de debò volem el millor per Catalunya, hem de garantir l'estabilitat del govern d'Espanya.
Són partits germans; més i tot, ja que som una federación amb personalitat i capacitat pròpia però, al no existir PSOE a Catalunya hi ha una part important de votants seus que ens donen el seu suport. I ja ens està be.
En aquests moments on el PSC està més que mai defensant els interessos de Catalunya hem d'actuar amb el cap fred i no caure amb els paranys que la resta de forces -totes- ens llencen per cometre errades que tinguin difícil solució.
El darrer consisteix en barrejar la defensa del finançament que marca l'Estatut amb l'aprovació dels pressupostos de l'Estat, i aquest parany preten enfrontar el PSC i el PSOE i això és inadmissible.
Nosaltres hem de defensar els interessos de Catalunya en una negociació front el govern de l'Estat però aquesta no ha de sobrepassar la barrera de la governabilitat d'Espanya.
Ara l'Artur Más, en nom de CiU, preten presionar al PSC contra els pressupostos, com si aquesta fos la solució als problemes de Catalunya. I res més lluny: en tot cas solucionaria els seus problemes.
D'entrada, dir als negociadors del PSC -que de ben segur que ho tenen tot calculat- que cal arribar a un acord que no suposi més desgast del necessari ni al PSOE ni al PSC i que, sobre tot, han de tenir clara una cosa: sigui quin sigui el resultat del finançament, ni que fos el millor possible, ni que ens donessin la lluna, la resta de forces per interés propi, a Catalunya el desvirtuaran com si hagues estat un mal acord mentres que fora, a la resta d'Espanya adduiran que es trenca i que Catalunya ha ficat la ma a la caixa.
Per això, per que sóm els únics que de debò volem el millor per Catalunya, hem de garantir l'estabilitat del govern d'Espanya.
Categories: Blocaires del Masnou i Ocata
Amb la legalitat constitucional i democràtica (Article PP Full agost 2008)
El passat Ple del mes de juliol va ser estrany. Per a començar, Gent d’Alella estava de vacances i la seva regidora així va excusar la seva inassistència. CiU va donar suport a una moció de PSC i ERC-LG en la qual es culpava al “neoliberalisme”, on se suposa militen, de totes les desgràcies socials a Europa. Nosaltres presentem una proposició d'Ordenança Cívica que només ens va recolzar el PSC, el regidor del qual ja està treballant en ella, amb el desinterès de tots els altres grups per ordenar la nostra convivència i fer-la més cívica. I per a acabar, tots els grups, inclòs el qual estava de vacances (G d’A) van recolzar una moció en suport de la política de supressió lingüística del castellà a Catalunya i de rebuig del Manifest per la Llengua Comuna. Tots excepte el Partit Popular que es va mantenir ferm en la defensa del bilingüisme i de la legalitat constitucional. Les nostres dues llengües son part de la nostra identitat. La llibertat de les persones inclou el dret a estudiar en condicions iguals les nostres dues llengües i a fer-les servir sempre en llibertat. Tenim la obligació de preservar la nostra riquesa cultural i lingüística, i ho hem de fer amb els mínims dirigismes oficials i accentuant la nostra pluralitat amb l’ús normal de totes dues llengües. El dret a utilitzar la llengua pròpia de cadascú és consubstancial amb la llibertat de la persona i el seu lliure desenvolupament, ja que des del punt de vista individual la llengua afecta a allò més íntim, constitueix alhora un dret subjectiu i una llibertat individual i és un mitjà per a expressar-se i comunicar-se amb als altres que ningú pot forçar a canviar. Els catalans i les catalanes tenim el dret d’utilitzar qualsevol de les llengües oficials amb plena normalitat i sense traves en tots els àmbits de la vida. Des del Partit Popular defensem un model lingüístic plural, que fa normal a l’educació i a la vida pública el que és normal a Catalunya: el bilingüisme. I apostem per un projecte de trilingüisme a la nostra escola que faci del català, el castellà i l’anglès llengües d’ensenyament a Catalunya, sense separar als alumnes. Bona Festa de la Verema. Javier Berzosa.
Categories: Blocaires d'Alella
Més d'un any de govern i gairebé tot segueix igual (Article PP Full mes de juliol 2008)
Ja ha transcorregut més d'un any des que el govern municipal de ERC-LG i PSC iniciés el seu mandat i Alella segueix pràcticament igual. Els nostres carrers, especialment en els nuclis, segueixen deteriorant-se. Hi ha trams de voreres intransitables per als vianants per l'abandó en la cura de la vegetació i el manteniment del paviment. El cens de “baches” segueix augmentant dia a dia en els nostres vials. El Pla General d'Ordenació Urbana, que amb tanta pressa havien iniciat en el mandat anterior, segueix parat sense que es tingui notícia de quan pensen iniciar-ho. Des del PP hem realitzat al govern diferents suggeriments que han estat bé rebuts però no s'han materialitzat. Per exemple, hem proposat que la línia d'autobús Alella-Barcelona directa per autopista realitzi una desocupada a Badalona per a poder tenir una connexió de transport públic amb els nostres referents administratius. El nostre hospital públic de referència és Can Ruti i els especialistes de la Seguretat Social també els tenim a Badalona. L'Agència Tributària de referència també està situada a Badalona. El generar aquesta parada facilitaria l'accés a aquests serveis sanitaris i administratius dels nostres veïns. Hem proposat la creació d'un Cens de Persones Dependents per a facilitar la prestació de serveis i ajudes. Hem realitzat preguntes que tampoc han rebut contestació. No sabem gens del per què no s'han iniciat les obres de semaforització del carrer Guilleríes i del pas de la Riera. Tampoc sabem quan finalitzaran les obres de la nova Comissaria de la Policia Local, ni quants vehicles abandonats tenim en els nostres carrers i si es pensa retirar-los. Finalment la instal·lació del Skate-Park prevista inicialment en La Serreta es realitzarà en la Riera després de les queixes veïnals i de les nostres gestions i altres grups de l'oposició. A qui sí volem felicitar és a la Regiduría de Cultura perquè les agendes d'actes culturals, del Festival d’Estiu i de les festes de Sant Feliu són del millor.
Categories: Blocaires d'Alella
Ple de Blocs és l'eina per la comunitat d'internautes del Masnou, Ocata, Alella i Teià.
Sindica