.jpg)
Avui estava cercant preus de vols per internet. La meva primera opció ha estat IBERIA. No és que els tingui un especial afecte però quan he volat amb ells la cosa ha anat sempre prou bé. Tanmateix, aquest cop he cercat malament!!! He escrit directament a la barra de navegació www.iberia.cat. Pensava que m’havia equivocat i que m’apareixeria el típic missatge d’error atès que IBERIA no té el web traduït al català.
Però Iberia té redireccionat el domini www.iberia.cat al www.iberia.com, és a dir a l’edició española. Realment, m’ha fet il·lusió! IBERIA havia traduït el web al català!!! Malauradament el miratge ha durat poc temps. Després de cercar una estoneta, he conclòs que la traducció no hi era; ni una versió en català ni una edició amagada en català per a l’Estat Andorrà. I m’han sorgit un munt de preguntes…
No era necessari tenir el web en català o parlar de la comunitat lingüística catalana per poder tenir el domini .cat [http://www.domini.cat/normativa/normativa_registre.html]
De què serveix a la comunitat lingüística tenir el reconeixement del domini .cat si es permet a les grans multinacionals passar-se pel folre l’únic requisit per a poder tenir el domini? La fundació Domini.cat no té capacitat per a fer res? Dels 31.198 dominis .cat, quants incompleixen la normativa? I sobretot, algú sap alguna cosa d’això?????


Magnapinna sp. de National Geographic
L’altre dia en Marc Belzunces em va passar aquest vídeo que em va semblar molt interessant. El vídeo mostra imatges d’un Magnapinna sp. a 2500m de fondària. És lamentable que la gravació enregistrades amb el ROV de Shell siguin tan curtes però és fantàstic poder veure viu un animal amb una aura de misteri tant gran. Penseu com ha de ser de casual poder gravar una espècie gegant (>8 metres) que viu a profunditat superiors als 2000 metres (S’han vist a 3300 metres de fondària).
Podeu veure el vídeo que va gravar Shell en una de les seves perforacions al Golf de Mèxic al we de National Geographic: http://news.nationalgeographic.com/news/2008/11/081124-giant-squid-magnapinna.html
Si voleu més informació sobre les Magnapinna podeu visitar aquest altre lloc tolweb.org/Magnapinna o la viquipèdia.

Imatge extreta de SINC "Servicios de Información y Notícias Científicas"
Text original de la UB::: Un equip científic ha descobert glicolaldehid (un monosacàrid d’estructura simple i relacionat amb l’origen de la vida) més enllà del centre de la nostra Galàxia, en una regió de formació d’estrelles massives a 26.000 anys llum del planeta Terra.
La descoberta, que es publicarà en la revista The Astrophysical Journal Letters, és liderada per Maite Beltrán, investigadora del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB, unitat associada al CSIC, en col·laboració amb Claudio Codella de l’INAF-Istituto di Radioastronomia a Florència (Itàlia); Serena Viti de l’University College London (Londres, Regne Unit); Roberto Neri de l’Institut de Radioastronomie Millimétrique-IRAM (Grenoble, França), i Riccardo Cesaroni de l’INAF-Osservatorio Astrofisico di Arcetri (Itàlia).
El glicolaldehid, el més simple de tots els monosacàrids, és una molècula orgànica formada per àtoms de carboni, hidrogen i oxigen (CH2OHCHO). Aquest monosacàrid pot combinar-se amb altres molècules i formar sucres més complexos, com ara la ribosa, component bàsic de l’ARN (àcid ribonucleic) i directament vinculat a l’origen de la vida. Fins ara, el glicolaldehid havia estat detectat únicament en el centre galàctic, en àrees on les condicions de temperatura i densitat són més extremes –i per tant, poc representatives– en comparació amb altres regions de la nostra Galàxia.
Ara, per primer cop, aquesta molècula s’ha detectat lluny del centre de la Galàxia, en la regió G31.41+0.31 que té un nucli 300.000 cops més lluminós que el Sol i on s’estan formant estrelles massives. Aquesta regió és una de les poques que presenta formació estel·lar massiva on s’han detectat estructures en rotació i col·lapse que apunten al fet que les estrelles amb massa 10 vegades superior a la massa solar es devien formar de manera similar a com ho va fer el Sol. La molècula va ser detectada per l’interferòmetre IRAM Plateau de Bure situat al Alps francesos Per a l’equip científic, la nova descoberta ajudarà a entendre si la producció d’aquesta molècula clau era un fenomen habitual en la Galàxia.
«El fet d’haver-la detectada en una regió de formació estel·lar, i a més, molt a prop de l’estrella central, ens permetrà d’estudiar amb més detall les condicions físiques –per exemple, la densitat i la temperatura– de les zones més internes d’aquestes regions», comenta la investigadora Maite Beltrán, primera autora de l’estudi i responsable de preparar i calibrar les observacions en aquesta investigació.
La recerca de molècules prebiòtiques en regions de formació estel·lar es troba encara en una etapa molt primerenca. Moltes d’aquestes molècules fins ara només s’havien detectat en el centre de la Galàxia. Per tant, la detecció de glicolaldehid en aquesta regió galàctica suposa un gran avanç.
«Aquesta descoberta és un primer pas i obre les portes a futures deteccions de més molècules que ens ajudin a entendre l’origen de la vida. A més, també té implicacions per a la química de les regions de formació estel·lar, ja que permet restringir l’estat evolutiu dels objectes estel·lars en formació», explica Maite Beltrán.
Per consultar l’article:
http://arXiv.org/abs/0811.3821